Tapem-li la voca d'una puta vegada!

El diari EL Punt a tornat a publicar avui un article del nostre amic Joan Ferrerós. És la resposta a la carta publicada pel mateix diari el dia 15/12/07 d'un lector.
Per cert, jo també li desitjo (com el sr. Albert Fàbregas) la mateixa sort al Sr. Joan Ferrerós.

Alex (el de la Carol i la Poderosa II)

Carta del Lector:

dissabte, 15 de desembre de 2007

Al senyor Ferrerós



ALBERT FÀBREGAS. GIRONA.
He llegit amb més pena que alegria el seu article Motoristes. Si bé té part de raó en el que vostè manifesta en el seu escrit, li haig de dir que és una vertadera pena que es manifesti en uns termes que jo qualificaria de sarcàstics.

Tothom que té un mínim coneixement de l'estat en què es troben les infraestructures del nostre país sap que per fer-te mal no cal anar a 300 quilòmetres per hora, ni de bon tros. Vostè, abans d'escriure en aquest to, hauria de saber que aquestes proteccions que es posen al costat de les carreteres han causat ferides gravíssimes (en ocasions, la mort) a gent que ha tingut la desgràcia de caure de la moto. Sincerament, crec que frivolitzant d'aquesta manera sobre aquest tema n'hi ha per desitjar-li que qualsevol dia faci una volta pels hospitals i les clíniques del país i doni la seva opinió sobre el tema als que hi són, amputats, ferits, etc. Vagi amb qualsevol tècnic a fer una volta per les carreteres: no haurà d'anar gaire lluny, estic segur que en un radi de vint quilòmetres de Girona hi trobarà tants paranys com vulgui per fer-se molt de mal en cas d'una caiguda amb moto i, al contrari, no trobarà cap lloc que protegeixi un motorista en cas d'accident.

Li desitjo molta sort, la mateixa que desitjo a tots aquests conductors de moto que són tan gamarussos de caure per imperícia, excés de velocitat, glaçades i altres bajanades.

Moltes gràcies per no entendre-hi res. Estic a la seva disposició per al que necessiti, inclòs acompanyar-lo als hospitals.

*****************************************************
Article publicat avui:

dimarts, 18 de desembre de 2007

Més de motos



la galeria

JOAN FERRERÓS.

Darrer apunt sobre la cosa que em permet la carta del senyor Albert Fàbregas (14/12). Convé recordar que les motos eren una eina per desplaçar-se, treballar, i que anaren esdevenint també una sinistra joguina per temptar la mort, la del motorista i la dels altres, aquells a qui el «juganer» no ha demanat pas permís per endur-se'ls al cementiri o a l'hospital. Naturalment que no parlo pas de carreres en circuit tancat. Recentment la carnisseria senyala índexs alarmants: hi ha contribuït la inconsciència, la fatxenderia, etc. suïcida –i homicida–; la curiosa –còmplice?– «tolerància» dels responsables públics –en contuberni amb els fabricants?–; la bonança econòmica, la tècnica... Quant a les infraestructures –ai!, el tòpic del cas– diria que mai no estaran prou bé per poder jugar indolentment amb la mort; d'acord: millorem els protectors laterals, però què és prou bo –prou segur– per a una caiguda a 180/hora, o a 100, quan podem anar, sensatament, a 60, i els senyals manen a 40?

Tots sabem que la cosa és una altra; jo –i perdonin– ho sé per dues raons que m'eximeixen de visitar hospitals i de fer cursets de motorisme: una, el ronyó del fill d'un amic meu, perdut contra un dels protectors un dia que anava... deixem-ho córrer; i, dues, haver crescut i viscut prop de les dinou motos que el meu pare va usar, cada dia per treballar, sense fer cap accident important, els anys quaranta, cinquanta i seixanta. I de les cinc que he tingut jo mateix.

No val la pena Alex, se per fonts dels medis que encara li donarem mes notorietat del que es mereix.
El millor es ignorar las estupideses de un curt de gambals d'aquesta mena, ja que així no tindrà cap carta per anar a direcció a demostrar que algú llegeix las burrades que escriu.

EL MILLOR DESPRECI ES NO FER APRECI

(que el bombin)